Un espai que permet als infants estar-hi, viure i conviure, que genera oportunitats de joc i aprenentatge. Un espai pensat, somiat i fet realitat, que ens parla de la mirada de la infància. 

Fa un temps que internament vam canviar la paraula pati per jardí. No sempre és fàcil, a vegades seguim dient pati. El canvi el vàrem fer després d’un experiment amb vàries persones. Els fèiem tancar els ulls i els dèiem: pensa en un pati d’escola. Què has vist? Torna a tancar els ulls. Ara pensa en un jardí d’escola. Què has vist? L’escena que visualitzaven i el relat que construïen quan pensaven en un pati o en un jardí era molt diferent. Amb la paraula jardí hi havia sovint més vida, més colors, més oportunitats, més creació, més acció i vam pensar que aquesta era la paraula que s’ajustava més a la nostra mirada.  Paral·lelament, vam assistir a la jornada “Joc i ciutat» de Barcelona i la ponent, Carolyn Daher, va posar dues imatges que eren molt semblants entre sí. Se’ns va trencar el cor quan va dir que una era un pati d’escola i l’altra la d’un pati de presó. Per sort, no tots els patis de les escoles són com els d’aquella imatge, però això ens va donar més força per seguir reivindicant un canvi i seguir fent la nostra feina. Els infants i els jardins es mereixen que ens en responsabilitzem. 

Ens emociona quan visitem escoles i ens trobem amb mestres, ampes i infants que veuen en l’exterior un espai buit  que es pot repensar, somiar i fer realitat, quan entre totes podem veure que en el pati hi ha un mar d’oportunitats. El canvi no sempre és fàcil ni immediat, ho sabem, però sí gratificant. 

Per a nosaltres, aquest mar d’oportunitats passa per somiar els jardins d’escola com a espais on els infants poden estar-hi amb tots els sentits, viure i conviure. Espais que promouen múltiples propostes de joc i moviment, potenciant la creativitat i la imaginació, els reptes, la trobada entre infants i el contacte amb els elements naturals (arbres i plantes, troncs, sorra, grava i aigua). Per tant, pensem en: reptes saludables en quant a moviment, pensament i acció; reptes de relació; reptes que permeten explorar, crear, decidir i gestionar què fer, com fer-ho i amb qui fer-ho. I per fer-ho possible pensem que hi ha infinitat de possibilitats i opcions. Nosaltres hi col·laborem des de les estructures de troncs no definides de joc, però les possibilitats són tantes com persones implicades. Això sí, els jardins han de parlar de quina mirada i estètica tenim de la infància les persones que habitem les escoles. De cor, sentim que els jardins de les escoles haurien de ser els millors patis del món. 

Laia Panyella, responsable de la part pedagògica de www.troncsijoc.com